Parlem amb Lídia Carreras, Directora CRAE La Salle-Fundació Comtal
Primer de tot, com estàs?
Doncs estic bé, buscant moments de pau i tranquil·litat. Estic creixent i estic aprenent de tot el que estem vivint aquests dies.
Quina és la situació que teniu al CRAE?
El CRAE porta des d’abans que s’activés l’estat d’alarma confinat a Sant Martí de Sesgueioles. Vam creure i valorar que seria insostenible tenir els vuit infants i joves del centre tancats en el pis de Barcelona. El nostre pis consta de dues plantes molt ajustades i un petit balcó. Ens imaginàvem allà tots tancats i ja tremolavem… Així que vam empaquetar el més essencial i vam venir cap a Sant Martí. En un inici no ens imaginàvem que arribaríem a estar tants dies aquí.
Com esteu vivint la situació els educadors/es?
Els educadors i les educadores fem torns rotatius de 48h en parelles de dos professionals. Dormim i mengen a la mateixa casa que els infants i passem tot el dia amb ells i elles. Tots estem d’acord en que desplaçar el CRAE a St.Martí va ser la millor decisió.
Malgrat ens haguem de desplaçar una hora per anar i una altra per tornar, sabem que és el millor per a tots. Venir a treballar s’ha convertit en el moment de la setmana per sortir de casa i a la tornada aprofitar per anar al supermercat i omplir-nos de reserves.
I els infants i joves? Quants sou en total convivint?
Per sort els infants i joves estan vivint el confinament envoltats de natura i amb terreny per poder córrer i caminar. Tots ells són conscients que si ens haguéssim quedat a Barcelona els conflictes no haguessin trigat a aflorar i fer més difícil la convivència. Tres dels nostres infants estan diagnosticats d’autisme i agraeixen molt poder tenir espai per a ells. Tot i això, enyoren l’escola, la ciutat, els amics i poder visitar a les seves famílies.
En total som 10 persones fixes convivint més els 2 educadors que van canviant de torn, és a dir, cada dia som 12 persones. La meva parella i jo hem decidit fer tot el confinament amb els nois i noies per donar suport en les tasques de la casa, la intendència, per si algun professional emmalalteix, per si hi ha alguna crisis… Així que som 10 els que portem més de 45 dies veient-nos constantment però encara ens aguantem jeje.
Diuen que de totes les experiències se n’aprèn alguna cosa, què creus que estan aprenent els infants i joves del CRAE?
Crec que els nois i noies estan aprenent moltíssim d’aquesta experiència però ells encara no en són conscients. Començant per coses més quotidianes com netejar tots els plats i estris sense rentaplats, la importància de l’escola com a mitjà d’aprenentatge i de socialització, el poder compartir amb els companys aficions que fins el moment eren desconegudes, aprendre més de la natura… El que crec que de veritat s’emportaran de tot això és la capacitat de conviure amb altres persones de manera pacífica. Molts dels nostres infants i joves venen de famílies amb molt pocs hàbits familiars o molt negligents, així que poder viure aquesta experiència també els farà veure que poden conviure amb uns altres paràmetres als coneguts prèviament.
I tu, què n’extrauràs d’aquesta situació?
N’estic extraient molts aprenentatges, el principal és que cal estar al costat dels nostres infants i joves en tot moment. Els veig en totes les franges horàries del dia i és fascinant veure com cadascú té unes necessitats diferents, com t’ho demanen, veure per què s’enfaden, amb què es diverteixen… Suposo que com ells, amb el temps podré valorar molt més aquests aprenentatges.
