• 28 de Juny de 2019
Ernest Casaponsa al centre de la imatge

El professor de La Salle Premià Ernest Casaponsa agafava, a principis d’any, un avió cap a Kenya. En concret Casaponsa ha canviat Premià per La Salle Karemeno, un centre situat al districte Lwanga, el districte que inclou a 6 països de parla anglesa d’Àfrica.

Parlem amb Ernest Casaponsa de la seva estada a Kenya:

Ernest, explica’ns, què estàs fent?

He anat fent una mica de tot. Aquí l’agricultura pot ser una assignatura i a l’escola hi ha granja i hort. Vaig començar aquí i ara estic més a secretaria, ajudant amb la web i altres coses d’administració.

A més, faig molt de conductor, perquè aquí molta gent condueix, però no tothom té carnet. Els porto a l’hospital, que és un viatge freqüent. O per exemple, aquí s’organitzen molts concursos entre les escoles i també anem a fer visites i a concursar, o sigui que faig una mica de tot. 

Tu ets mestre de La Salle Premià, en quin moment decideixes anar a passar 6 mesos a Kenya i amb quin objectiu?

Feia molt de temps que volia fer un projecte així de cooperació de llarga estada, perquè quan vas a l’estiu, descobreixes i aprens moltes coses, però en el fons no t’acabes d’implicar en el dia a dia del projecte, i era com una espina clavada que feia anys que tenia.

Es van donar diversos condicionants. No volia marxar tot un any i ho volia combinar amb l’escola, i després volia aprofitar el temps i millorar l’anglès. 

A partir d’aquí, em vaig posar en contacte amb els Germans per veure les possibilitats que hi havia, i vam anar donant voltes pel món, vam passar per Tailàndia, l’Índia i al final vam arribar a Kenya. I dins de Kenya també em vaig moure per dos o tres projectes fins que vaig arribar a Karemeno, per això dic que ha sigut un accident, però un bon accident.

Com és el teu dia a dia?

Comença a les 6. Estic vivint a la comunitat de Germans i comencem amb pregària, esmorzar i a les 8, més o menys, comença la jornada laboral.

Casaponsa fent de conductor d’un grup

Els alumnes des de les 5 ja estan en peu. Deuen acumular al llarg del dia unes 10 hores d’estudi. Van a un altre ritme. 

No només els alumnes viuen a l’escola, els professors i part dels treballadors també. Hi ha altres treballadors que són esporàdics que venen durant el dia, segons les necessitats. Tothom arriba a les 8 i es treballa fins a les 13, amb una parada de mitja hora per fer el te. Els han quedat algunes coses molt angleses, com l’hora del te, és com un hàbit sagrat.

Hi ha una hora per dinar i tres hores més fins a les 16. Això és l’horari estàndard de laboral. Quan estava a l’hort sí que feia més aquest horari, perquè més o menys a les 19 ja se sopa. Però ara que estic a secretaria, normalment a les tardes allargo. Cap a les 21-22 de la nit, el dia s’ha acabat i anem a dormir.

Com valores la teva estada fins ara i que t’està aportant?

Ho valoro molt bé, estic molt content. Quan marxes fora hi ha una cosa que està molt bé i és que la realitat d’on vens passa a tenir una nova dimensió. Perquè en el fons, no és tant el que descobreixes d’aquí, que també, sinó com et qüestiones les coses d’allà. Jo crec que això és una de les grans coses.

L’altra és que el fet d’estar més temps permet que la relació amb la gent també sigui més rica.

Què creus que estàs aportant allà?

Doncs no ho tinc molt clar… (-riu)  Home, hores de feina els hi dono. No ho sé. Pel que fa a la casa, una cosa que està molt bé és que els aporto la visió d’una Salle de fora. Una altra potser és el fet de trencar el mite dels blancs, tot i que això jo crec que els queden generacions per trencar-lo del tot.

Per ells som tots rics, que clar, evidentment, des dels seus paràmetres, és cert. Però des dels nostres és difícil explicar que no som rics. I l’altra cosa, el fet de trencar els mites de què el blanc també pot ser una persona que ve a ajudar i que no ha de ser l’amo.

Un dia vam anar a un mercat, perquè vaig estar a una escola que tenen un projecte de pastisseria, i vam anar a un poblat a vendre. Tothom va donar per descomptat que els dos blancs que hi havia, érem els amos, i al contrari…

Estic convençut que t’aporten molt més ells, que el que tu els puguis aportar. I més ara. En els darrers anys han fet un gran procés en l’àmbit de l’educació i potser, fa anys, sí que podia venir un enginyer i els ensenyava a fer un pou o venia un informàtic i els podia ensenyar a muntar la web, però, per sort, aquest nivell, crec que en gran part l’han trencat.

Pel que fa a l’escola, com és el projecte educatiu? I què t’has trobat?

Crec que si compares només el sistema educatiu, faràs una mala comparació. Perquè el sistema educatiu només, diríem que és el nostre sistema educatiu de fa 40 anys. Aquí ja i has posat un clixé que costa de treure. Jo crec que has d’acompanyar el sistema educatiu de la societat que tenen. És una societat que encara ha de treballar molt, moltes vegades amb feines molt mal pagades i tenen una societat molt de sobreviure. I si te’n vols sortir, t’has d’esforçar. 

Poques vegades veuràs a gent demanant diners pel carrer. Al contrari, veuràs a gent que ha trobat 3 polseres i les està intentant vendre, o que intenta muntar alguna cosa en els cotxes. Aquest esperit de duresa i de sobreviure el necessiten i el tenen molt calat. Doncs, si des d’aquesta concepció social hi englobes l’escola, tenen l’escola que necessiten, jo crec.

És una escola més dura, que els fa que s’autogestionen ells les coses, que tenen dues hores de serveis comunitaris cada dia, perquè si no l’escola no funcionaria perquè s’ha de netejar, s’han de muntar les taules, moure coses, o sigui que tenen l’escola que avui dia ells necessiten.

Quina és la presència de La Salle i com està vista en la teva zona?

Pel que fa als valors i al treball és pràcticament el mateix. Intenten que hi hagi una forta presència i un fort treball per a la gent més pobre. A nivell de valors i de missió és molt equiparable, que és una cosa que reconforta quan viatges.

La Salle en si no és especialment gran. A Kenya té 6 projectes, que són molts, comparativament amb els altres sectors del mateix districte, però aquí hi ha molts projectes d’institucions religioses que tenen moltes obres, igual que l’escola pública. 

En general hi ha bona reputació. Evidentment, el treball a les escoles és diferent del nostre i depèn del lloc. No és el mateix per exemple una escola professional on els professors se’n van a dormir a casa, que aquí, que els professors es queden a dormir i, per tant, fan una mica més, de 24 hores de servei.

Sí que és veritat que totes les escoles tenen comunitats de Germans, per tant, això marca una certa diferència. Tots els directors de les escoles són Germans.

El tema de l’associació està present, però no entès exactament com nosaltres, però s’hi va fent camí. Una cosa molt bonica d’aquí, és que quan es parla de comunitat educativa realment es té en compte a tothom. Quan es fa un sopar o quan es fa un dinar, o una reunió informativa o una pregària hi va tothom. Tots els treballadors també. I això està molt bé. Perquè a nosaltres moltes vegades ens costa.

Pel que fa a la visió mundial, els Germans la tenen, però els professors la tenen menys, perquè aquí no tenen formacions com nosaltres, i per tant no tenen l’oportunitat de fer aquesta descoberta més a nivell Lasal·lià. Alguns Germans sí que poden anar a fer formacions.

Aquí, normalment, quan fan formacions se’n van als Estats Units. Perquè Kenya i tots els països de parla anglesa van tenir una gran presència dels Germans americans, que actualment se n’han anat, perquè la majoria són molt grans. Però encara continuen mantenint molta relació.

Després d’haver estat 6 mesos a Kenya, l’Ernest tornarà a finals d’agost a Barcelona, per començar el 2 de setembre un nou curs a La Salle Premià.