Parlem amb Esteve Carreras Trias, conserge de La Salle Girona des de fa 25 anys.

Hola, què tal, com estàs?

Il·lusionat de començar un nou curs amb normalitat i sense restriccions per la Covid.

Aquest any comences la prejubilació, com es presenta el curs?

Molt content d’haver-me pogut acollir a la prejubilació i amb ganes de continuar treballant per l’escola.

Després de tants anys fent les tasques de conserge, quin balanç fas?

Un balanç molt positiu i enriquidor. He conegut i m’he relacionat amb molta gent; fins i tot amb alumnat que a hores d’ara ja són pares i mares de família i porten els seus fills i filles a l’escola. A nivell de vivència personal és molt enriquidor veure com creixen els alumnes. Arriben a La Salle Girona a primer d’ESO i van evolucionant i madurant fins que arriben a la postobligatòria (bé sigui batxillerat o Cicles). Acaben el darrer curs amb la seva graduació i fan una carrera universitària, però sempre retornen a l’escola i entren per saludar. Això és fantàstic i t’omple com a persona.

Què és el que més t’ha agradat de la teva feina?

En la meva vida laboral n’he fet unes quantes de feines, però sens dubte fent de conserge a La Salle el que més valoro és el tracte humà! És per això que em sento afortunat de fer una feina que és molt agraïda i que et retorna molt més a nivell personal.

Aquest curs encara estaràs pel centre, però quan et jubilis, què creus que és el que més trobaràs a faltar?

Estar amb el jovent i ajudar-los en el dia a dia, amb els seus problemes i preocupacions. I és clar, la rutina de venir cada dia i veure les cares de les persones: el professorat, l’alumnat, les famílies…

En clau personal:

– Un poble: El meu, Salt

– Una ciutat: Girona m’enamora

– Un llibre: Qualsevol d’en Dan Brow. El Codi Da Vinci em va enganxar molt.

– Una pel·lícula: Uff… Fa temps que no vaig al cinema. Potser… em va agradar molt la versió cinematogràfica de “Los soldados de Salamina”

– Un menjar: Els canelons. Ja des de petit m’agradaven molt els que feia la meva àvia!!

– En el meu temps lliure el que més m’agrada fer és…. Fer d’avi. Tinc tres néts que són encara petits i estan en una edat que necessiten molt dels avis. I jo també gaudiré moltíssim estant amb ells.