Ho vol tot!

Quantes vegades ho hem sentit?

Pels infants tot és nou i atraient, són impulsivitat i espontaneïtat en estat pur i això fa que, sovint, sentint el desig irrefrenable d’aconseguir coses capricioses o impossibles.

Som nosaltres, els adults, qui tenim el criteri per discernir què és necessari en el nostre dia a dia o, per altra banda, què és del tot prescindible i accessori. Aquesta és una facultat que hem après, no naixem amb ella.

La nostra intervenció i acompanyament com adults és importantíssima perquè els infants puguin anar distingint què és necessari i què és capriciós.

Des de La Salle TIC – TAC, ens donen alguns consells per ensenyar-los a distingir la necessitat i el caprici.

6 consells per ajudar-los a distingir la necessitat i  el caprici:

• Ensenyar a reflexionar: fes servir contes o històries adaptades a la seva edat, on els personatges hagin de triar entre allò que realment necessiten i el que desitgen. Per exemple, una història d’un animalet que necessita menjar per estar fort, i defensar-se, abans de jugar. A partir de contes fer preguntes reflexives.

• Utilitzar rutines: les rutines diàries ajuden a establir prioritats automàtiques entre necessitats i capricis. Per exemple: Després de berenar (necessitat), pots triar una activitat divertida (caprici). Primer esmorzem (necessitat) i després jugarem amb les joguines (caprici).

• Donar exemple: els infants aprenen imitant. Mostra com tu mateix prens decisions entre desitjos i necessitats. Per exemple: M’agradaria molt tenir aquell model nou de cotxe, però haurem d’esperar un temps. Cal explicar que és bonic desitjar coses, però no sempre les podem tenir perquè no estan al nostre abast o perquè no ens convenen.

• Recompensar l’autocontrol. Fomentar l’espera: sovint les demandes no satisfetes dels infants van acompanyades de rebequeries, crits, plors, etc. Saber reforçar les actituds d’autocontrol emocional amb llenguatge positiu i afectuós serà la clau. Fomentar la paciència és una molt bona estratègia per gestionar capricis: “sé que vols aquesta joguina ara, però la podem posar a la llista de desitjos per a més endavant”. També, és bona estratègia oferir l’opció d’esperar una estona per aconseguir un premi més gran: “ara no puc jugar amb tu, si t’esperes un moment que acabi la feina, podrem jugar una bona estona”.
• Utilitzar situacions reals: en el dia a dia implicar-los en la resolució de problemes. Quan demanin alguna cosa que no és factible donar-los resposta de forma explícita, o bé, orientar-los perquè trobin una alternativa: «si no podem tenir això ara, què més podríem fer o fer servir per sentir-nos bé?» Això els ensenyarà a considerar les situacions des de diferents angles, i a ser més creatius i flexibles.

• Crear una “caixa de desitjos”: proposar als infants que, quan vulguin alguna cosa que no és essencial, l’escriguin (o dibuixin) i ho guardin en la caixa de desitjos. De tant en tant, revisar amb ells la caixa per decidir si algun dels desitjos es pot complir. Això ajudarà a gestionar la impulsivitat i fomentarà la reflexió, amb paciència i constància, els infants aprendran a valorar les coses essencials i a gestionar els seus desitjos.

Ensenyar a distingir entre necessitat i caprici és fonamental per fomentar l’autoregulació i el pensament crític. Si tenim un bon vincle afectiu, invertim temps de qualitat i sabem reforçar les actituds positives dels infants, aconseguirem l’objectiu!