Josep Maria Vila: «Sempre he rebut un gran afecte i respecte, tant del professorat com de l’alumnat»

  • 30 de junio de 2021

Parlem amb el Josep Maria Vila, conserge de La Salle Girona, i que just fa uns dies s’ha jubilat després de 19 anys al centre.

Hola, què tal? Com està?
Després d’aquests dies de descans molt bé, però ara que m’acabo de jubilar cada dia penso: ara a l’escola estaria fent això, fent allò. Però, en fi,  un s’adapta a la realitat.

Durant quants anys ha treballat a La Salle Girona? Què destacaria de treballar a aquest centre?
He estat conserge a La Salle Girona 19 anys. Abans d’estar a La Salle Girona, no havia estat mai treballant amb alumnes perquè havia estat treballant en una oficina. Treballar amb alumnat va ser un canvi molt fort i enriquidor; i conviure conjuntament amb el professorat és molt bonic perquè sempre hi he tingut un gran respecte. I per altra part, reconec que sempre he rebut un gran afecte i respecte, tant del professorat com de l’alumnat. Estic molt content.

Com s’ha vist afectada la seva tasca diària amb la crisi provocada per la Covid-19?
Ha estat un fet molt excepcional. Haig de dir que a mi no m’ha fet por contagiar-me de la malaltia (i val a dir que jo, per edat, era vulnerable). Realment en el centre tothom ha actuat amb molt de compte i respectant sempre les normes. Ha ajudat molt el correcte compliment de les normes.

Ara que s’acaba de jubilar, què creu que és el que més trobarà a faltar de la seva feina?
Les obligacions d’uns horaris, sortir de casa per començar la feina, la dinàmica d’horaris i conviure amb tanta gent durant tot el dia. Això sí que ho trobaré a faltar!

Expliqui alguna anècdota que li hagi marcat dels seus anys al centre.
Jo vaig ser antic alumne de La Salle Girona. El meu primer any d’alumne era el1966,  i vaig tenir professors com el Sr. Santi Hernàndez, el Sr. Manel Vàzquez i el Sr. Miquel Resclosa. Quan vaig tornar com a conserge de La Salle Girona, va ser un honor per mi tornar-los a tenir com a companys de la Comunitat Educativa.

Recordo, també, que quan era alumne de La Salle Girona, hi havia el Germà Guillermo que era el “prefecto” i tocava la campana  que hi havia al pati per entrar a les classes. Era una altra època…