Algun cop t’has aturat a pensar quantes vegades dius que no al llarg d’un dia als teus fills i filles? 20? 50? 100?
Evidentment, la paraula NO, és una paraula fàcil. En tots els idiomes.
És una paraula que, malgrat la seva menudesa, pot tenir efectes devastadors, pot ressonar per temps i temps, i pot evitar grans desastres també. Ben dita, en el moment exacte i de la manera correcta, pot ser molt útil (i, de fet, necessària), però si caiem en l’abús, perdrà la seva eficàcia i es convertirà en contraproduent i, fins i tot, perillosa.
Des de La Salle Bonanova, ens expliquen per què és necessari de vegades dir que no i com podem fer-ho de la millor manera possible. Entendre aquests conceptes ens ajudarà a tenir una caixa d’eines educatives més rica i variada per cobrir els diferents matisos i contextos de la criança, que són molts i molt diversos.
Per què és necessari dir que no?
Dit ras i ràpid: dir “NO” de manera adequada té un paper fonamental en el desenvolupament emocional i social dels infants. No és una paraula negativa per si mateixa: és una eina per educar amb límits i afecte. A més, juntament amb la paraula STOP és una de les formes més eficaces d’aturar una situació de PERILL o d’evitar travessar una LÍNIA VERMELLA (el nostre fill està a punt de colpejar a un altre amb una pedra).
El cervell dels infants no està preparat per gestionar massa decisions, per tant, quan nosaltres vacil·lem i ens mostrem indecisos, no estem ajudant els infants a sentir-se segurs. En anglès en diuen fer un “work around”, que vindria a ser com posposar la situació difícil en què el nostre infant es queixarà perquè no obté una cosa. Per exemple: “Mama, vull un gelat” “Ara no, després.”. Si fem servir massa work around, al final el nen o nena no s’enfronta a les seves emocions, no té espai per gestionar-les perquè no som clars amb el nostre posicionament.
Per què més serveix un NO? Doncs ajuda a fomentar la tolerància a la frustració i a afavorir l’autocontrol a responsabilitat, perquè han d’aprendre a esperar-se; ajuda a entendre les conseqüències (si el no ve acompanyat d’una explicació) i a desenvolupar l’empatia vers els límits dels altres.
EXEMPLE: El teu fill de cinc anys vol un joguet a la botiga. Li dius: “Avui no el comprarem, perquè ja en vas triar un la setmana passada. Si el vols, el pots demanar per l’aniversari.” El nen s’enfada, però entén que cal esperar i valorar el que ja té.
No dir que no pot ser confús per a un nen. I deixa poc espai per als seus propis sentiments.
Un no amable els dona una bona raó per plorar, i un plor ben acompanyat és fonamental per al seu desenvolupament emotiu. Sovint és aquest límit clar, en lloc del més vague "potser la setmana que ve", el que permet a un nen accedir als seus sentiments".
Quan realment cal dir que no?
Tot i que l’article es diu ‘Maneres Positives de Dir No als Infants’, ens sembla fonamental explicar i entendre que una de les maneres positives, és pròpiament dient que NO, quan cal.
I doncs, quan cal? Com dèiem al principi, quan hi ha un PERILL IMMINENT, físic o emocional, dir NO o STOP és necessari. Sobretot, en un moment de perill és important no dir frases llargues, perquè l’infant no les entendrà i potser arribarem tard.
Si no hi ha un risc imminent, els NO es poden transformar o adaptar.
És interessant també, quan s’està a punt de dir que no, fer-se la pregunta: PER QUÈ DIC QUE NO? Molts NO venen condicionats per l’educació que hem rebut, però potser no hi ha cap necessitat real de dir-los.
Si hi ha una raó legítima i realment creieu que dir que no és el correcte, aleshores està bé dir-ho. Només cal donar-los suport, explicar-los i assegurar-vos de dir-los què voleu que facin en comptes d'això. Aquesta explicació és clau. Digueu-los què voleu que facin, si no, simplement no ho saben. Però, com amb la situació de seguretat anterior, no serveix de res dir-los què voleu que facin si estan en plena rebequeria/mal humor/cridant. Espereu que es calmin primer. Si ja estan tranquils, us podeu centrar immediatament a dir-los què voleu que facin en comptes d'això ("acariciar les orelles del gat, no la cua", etc.).
Sovint li diem al nostre fill què NO ha de fer o què NO es pot fer, en lloc de què s'ha de fer i què es pot fer. Quin ús fem del llenguatge és important, i pot ajudar-los a entendre les coses més fàcilment o amb més dificultats.
Com ha de ser un NO ben dit?
D’entrada, no ha de tenir ràbia, ni ha de ser cridat.
Un NO ben dit és aquell que té afecte, té proximitat, té empatia.
No surt de l’autoritat, no és un “No, perquè ho dic jo”. NO.
Té comprensió, pot ser juganer, pot ser cantat, pot ser dolç.
Quins efectes negatius té abusar del NO?
Com dèiem al principi, si sempre tenim un NO als llavis, poden passar una sèrie de coses que faran que la nostra capacitat educativa sigui menys efectiva, al mateix temps que psicològicament i emotivament no estarem ajudant els nostres fills i filles a desenvolupar-se.
Si sempre diem que no es pot produir…
- Una pèrdua de curiositat i iniciativa: si sempre limitem els nostres fills i filles poden deixar de provar coses.
- Baixa autoestima: si no donem explicacions als nostres NO, es poden sentir rebutjats o poc valorats.
- Distància emocional amb nosaltres: si tot és NO, poden acabar per no expressar els seus desitjos i tancar-se en banda.
- Dificultat per regular emocions: No aprenen a negociar, expressar desacord o trobar alternatives.
8 maneres positives i alternatives de dir que NO als nostres fills i filles:
- Un NO acompanyat d’una explicació: Evidentment, quan són molt petits això és més complicat per manca de comprensió, però a mesura que van creixent es va fent molt necessari. Per exemple, “Ara no podem pintar perquè hem de marxar i perdrem l’autobús. I si perdem l’autobús, no podrem veure l’àvia.”
- Oferir alternatives: “Ara no podem pintar perquè perdrem el tren, però pots pintar al tren.” O “Què prefereixes, una galeta ara o tres galetes després de dinar?”. Oferir alternatives els hi fa una sensació i els fa sentir escoltats.
- No parlis en negatiu, explica-li el que vols que faci: En comptes de “No corris” un “Camina a poc a poc”. Sabem que això pot semblar complicat i que hi ha moments en què no surt, però com més ho practiques, més fàcil és.
- Comença la frase amb "Sí" i el que poden fer.
"Sí, pots menjar un gelat després de dinar."
“Sí, pots sortir a jugar quan hagis acabat d'endreçar."
"Sí, pots mirar la televisió quan hagis fet els deures."
- Valida les seves emocions i empatitza: “Puc veure com vols un gelat ara. Però anem a sopar i els gelats no es mengen abans de sopar.”
- Siguis clar i concís:
"Estem a punt d'anar a dinar ara mateix."
"Endrecem les nostres joguines quan acabem de jugar-hi."
"La nostra regla és que els deures van abans que la televisió."
- Fes una pregunta:
"Caram, mira quina hora és. Què creus que hauríem de fer ara?."
"Ei, mira aquestes joguines. Recordes què hem de fer amb elles?"
"Mmm, em pregunto si saps què s'ha de fer abans de mirar la televisió"
- Guanya temps: Si no se t’acut cap manera de dir afirmativament allò que vols dir, guanya temps amb un “Deixa’m que m’ho pensi”. Aquesta pausa ajuda també a l’infant a entendre que les coses no s'obtenen immediatament i que és important reflexionar.
El que NO hem de dir MAI com a pares i mares
Hi ha algunes frases amb les quals s’ha d’estar alerta com a progenitors, perquè molt probablement ens les han dites a nosaltres quan érem petits i petites i, probablement, encara les sentirem dir d’avis i àvies. I, malgrat la seva quotidianitat, tenen efectes molt negatius en la psicologia dels infants segons els experts i expertes.
- Posar etiquetes negatives “Ets un despistat” “Ets molt maldestra”. Les etiquetes s'enganxen i després costen molt de treure. A més, a l’infant li provoquen que actuï segons l’etiqueta que té i que limiti el seu comportament. Quantes vegades posem etiquetes positives?
- Fer comparatives “La teva germana ho fa molt millor que tu” “El teu germà escolta més”. Les plantes que creixen sota l’ombra d’altres no creixen sanes ni fortes, i succeeix el mateix amb els infants. Quan fem comparatives negatives, estem minvant l’autoestima de l’infant.
- Imposar “perquè ho dic jo”. Aquesta no requereix de gaire explicació. Quan imposem, sense empatitzar, escoltar ni validar les emocions de l’altre, estem creant un futur tirà o tirana, o bé, una persona submisa i atemorida que obeeix per por.
- No permetre el plor “Va no ploris, que no és res”. Aquesta frase és un altre clàssic. En primer lloc, plorar és sa i els infants tenen tot el dret del món a expressar la seva frustració, tristesa o por. Quan diem “No ploris”, no estem validant les seves emocions, estem fent que les reprimeixin i estem dient-los que plorar està malament, a part de creure que per dir “no ploris” aconseguirem canviar el que senten en aquell moment.
- Amenaçar “Si fas això, no t’estimaré”. Si alguna vegada ens ve de dir alguna cosa així, hem de recordar que els adults som nosaltres, i hem de tenir la capacitat d’afluixar, de calmar-nos abans de dir quelcom així. Perquè per a nosaltres és una frase, però per a l’infant és un món que el seu pare o mare deixi d’estimar-lo.
Saber perdonar
Ens equivocarem i molt. Molt més del que ens agradarà admetre. Cridarem, i fort. I potser de vegades plorarem d’amagat perquè hem sigut un exemple nefast. Però, tot i això, ens quedarà una opció, la més valuosa de totes: demanar perdó.
Com a pares i mares, demanar perdó als nostres fills i filles és un gran regal que els hi fem, perquè els hi ensenyem el millor exemple que els hi podem donar: que tots i totes ens equivoquem, i com d’important és saber perdonar.
