Germà Joan Escalé: “La muntanya és la meva inspiració”

  • 30 d'abril de 2019

Joan Escalé

El Germà Joan Escalé, Director de la comunitat lasal·liana que hi ha La Salle Gràcia, presentava el passat divendres 12 d’abril el seu llibre, ‘El Pirineu Català per les Crestes. De la Mediterrània a l’Aneto’. Un llibre escrit conjuntament amb Albert Valldepérez. Parlem amb el Germà Escalé sobre aquest nou projecte i la muntanya, la seva passió.

– Acabes de publicar un llibre de muntanya, que et fa més il·lusió, el llibre o haver fet tants cims?

A mi em fa més il·lusió haver-ho fet i haver estat a la natura i la muntanya durant tota la meva vida, pràcticament. Però sí que fa il·lusió un llibre, perquè és una manera de fixar un petit gra de sorra del que has anat fent. Feia temps que anàvem darrere per veure si aconseguíem editar-lo, qui ens ho publicava, quines condicions… El llibre és molt laboriós… Però hem gaudit fent-lo, amb l’Albert, el company amb qui l’hem escrit, hem treballat molt còmodes.

– Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?

No recordo amb quina cronologia exacta va anar tot, però des de bon principi sí que teníem intenció de recollir-ho en una web o en algun mitjà, perquè des del primer dia que vam anar a caminar, vam recollir els temps, els llocs de pas i unes breus notes del que veiem. Per tant la intenció de posar-ho a l’abast de les persones hi era.

– Què pot trobar el lector en aquesta guia?

És una guia típica. El punt de sortida, el punt d’arribada, també específica coses com ‘d’aquí a aquí tens 10 minuts i trobaràs això… mentre vas caminant, alerta, que a dos minuts del camí tens una font’. Està tot detallat.

-Quin detall! D’aquesta manera doncs, una excursió de 10 hores per vosaltres devien ser moltes més si anàveu apuntant-ho tot…

Doncs sí, anàvem parant i apuntant, però ja teníem una mica el costum i ho tenim en paper, que ara m’esgarrifo, perquè això fa anys que ho vam acabar. Sí nosaltres posem que aquella jornada són 7 hores o en són 8, segur que nosaltres n’hi vam passar 10 o 12.

– De les 40 jornades, quina és la que més t’agrada a tu?

Això és molt difícil de dir. Perquè totes tenen la seva gràcia. El Pirineu és molt variat i hi ha de tot. Hi ha trossos que són clàssics de l’alpinisme. Per exemple a la zona de l’Aneto, o a Aigüestortes Sant Maurici. Però n’hi ha d’altres de desconegudes que són molt boniques. Vam descobrir zones que no estaven ressenyades amb cap guia… i hem tingut sorpreses.

– Gairebé has fet 2.000 cims en tota la teva vida, de tots, hi ha algun que l’hagis repetit molts cops perquè t’agradi molt o tinguis un preferit?

Jo acompanyo a gent a fer muntanya, i hi ha cims que són molt emblemàtics i que te’ls demanen o que a tu també t’agrada repetir. Dels 2.000 cims, la Pica d’Estats l’hauré fet més de 20 vegades, el Pedraforca una 30a, l’Aneto i el Canigó també els he fet diverses vegades. Hi ha alguns que he perdut el compte, tot i que acostumo a apuntar-ho.

– Quin és el cim més alt que has pujat?

He fet 5 vegades el Mont Blanc. És un cim bonic amb unes vistes molt maques del voltant… Dels Alps he fet una 40a de 4.000. A l’Atlas també n’he fet, i anant de voluntariat algun estiu a Sud-amèrica, també.

– Quin és el pròxim cim o objectiu que tens a la vista?

Aquest estiu m’havia passat pel cap anar a fer el Kilimanjaro, però no podrà ser per diverses circumstàncies. Ara també tinc un altre llibre demanat per la mateixa editorial Alpina i m’hauria de centrar en això.

– Quin llibre és?

És un llibre molt diferent d’aquest. És un llibret petit que es diu els Primers Cims. Un llibre que el podrà fer servir tothom de caminades senzilles a cims, però per fer amb família i de distàncies curtes.

– Quan veurà la llum aquest llibre?

Suposo que cap al setembre el tindrem.

– Us plantegeu fer una segona part del llibre d’ara i fer els cims que falten fins a arribar a l’Atlàntic?

En principi no, però és una cosa que queda a l’aire. Si qualsevol altra parella d’alpinistes s’engresqués, penso que seria molt interessant. A mi em fa molta il·lusió aquest perquè és el tram català i també és a casa, i per tant contents d’haver-ho fet.

– Com has compaginat les tasques que desenvolupes com a Germà a La Salle amb totes aquestes excursions per poder fer aquest llibre?

Ho vam fer en 5 estius diferents. Cada estiu dedicàvem alguns dies… i després algun cap de setmana. I així ho vam poder tirar endavant. Jo crec que és una gran aventura.

– Has pogut transmetre tot el que t’ha aportat la muntanya a tu a tots els teus alumnes i als agrupaments de joves?

Bé, allò que estimes i t’apassiona sempre t’agrada veure que els altres també ho poden vibrar. I que pots fer sintonies amb això. Sí que he intentat en totes les escoles que he estat, oferir-los la possibilitat de conèixer la muntanya, la natura… ho he anat fent i he tingut la sort de trobar ressò pràcticament en tots els centres. De fet, en molts dels llocs han quedat grups excursionistes, d’agrupaments… amb més o menys afició a la muntanya…

– Estàs orgullós?

Sí, estic content. Pel que fa als grups i personalment. Perquè quan un antic alumne m’envia una foto dalt d’un cim amb els seus fills, dius bé… allò que vas sembrar ha quedat i ara ho comparteix amb els seus fills. Penso que la natura és una manera de donar gràcies a la vida i de sintonitzar-te amb tu mateix i amb el que som i val la pena que, a vegades, la vivim més, i no ho deixem passar.

– Continua la frase… la muntanya per mi és…

La meva inspiració.