El cap de setmana del 8 i 9 de maig, La Salle Catalunya ha celebrat la 49a edició de la PAPAM (Pujada a Peu a Montserrat), una trobada emblemàtica que cada vegada acull més peregrins que fan ruta des de llocs ben diferents amb un sol objectiu: fer-se presents davant la Moreneta i posar a les seves mans els anhels, les inquietuds i l’esperança que carreguen al cor.

Aquest any gairebé 1500 procedents de 23 comunitats educatives d’arreu del territori, han emprès la caminada des de diversos punts: La Llacuna, Gallifa, Hostallets, Manresa i Collbató. Aquells que habitualment caminaven des de Barcelona i Mollerussa han hagut de distribuir-se entre els altres camins a causa de la pesta porcina i la previsió de pluja intensa.

Amb l’arribada de l’albada i després d’una nit ben intensa, les rutes més llargues ja arribaven a tocar del Monestir. Ha estat una nit llarga i feixuga, però l’ambient ha estat serè i acollidor. Tot i la presència de núvols i boira, el temps ha acompanyat i no ha estat fins al final que la pluja s’ha fet present. Malgrat tot, fins i tot una mica xops, el somriure dels participants ha donat caliu a la muntanya.

Els entorns de Montserrat esdevenen espais de retrobament, de descans i de passeig. La muntanya acull, com una casa comuna, la gran família lasal·liana, reconeixible per les bufandes roses i les petjades porpres que omplen els camins.

Cap al migdia, la crida silenciosa de la Mare de Déu ens convida a entrar a la Basílica. Allà comença la celebració, amb les paraules d’acollida del Germà Josep Antoni, a qui es lliura simbòlicament la bufanda de la PAPAM. A partir d’aquí, se’ns convida a viure la trobada a través d’un arbre que, simbòlicament, batega com un cor que representa la nostra pròpia vida i d’uns fruits que les diferents escoles ofereixen com a símbol de compromís i que posteriorment han estat lliurats al Cottolengo del Padre Alegre.

La cançó “Fratello sole sorella luna” acompanya la celebració i n’esdevé el fil musical i espiritual. No caminem només per superar un repte, sinó per fer-ho amb il·lusió i el desig de renovar-nos en la fe, la fraternitat i el servei.

La jornada es tanca amb un gest senzill i carregat de sentit: el repartiment de coca a peu de plaça. És l’hora dels adéus, però ens acomiadem amb el cor ple de vida, de comunitat i d’esperança.

La PAPAM ens contagia impuls per continuar la nostra missió educativa, amb la mirada posada en la Moreneta i en els valors que ens uneixen. Gràcies a totes les persones que han fet possible la PAPAM!

Ens veiem a la propera PAPAM, que serà la cinquantena!