L’arquitecta Anne Lacaton, Honoris Causa per la URL a proposta de l’ETSALS

  • 3 de Març de 2020

Anne Lacaton, arquitecta i cofundadora de l’estudi Lacaton & Vassal, ha estat investida com a doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull (URL) a proposta de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle-URL. Lacaton ha estat escollida pel seu compromís amb una arquitectura molt determinada, que s’alinea amb alguns dels valors històrics de l’Escola d’Arquitectura de La Salle-URL: la sostenibilitat, l’economia circular, la importància del component social i el respecte per l’entorn natural i històric.

La laudatio de la homentjada ha corregut a càrrec de Robert Terradas, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de La Salle-URL des de el 1997. El padrí de la investidura de Lacaton ha recordat els inicis de l’Escola i el seu caràcter pioner, convertint-se, fa més de vint anys, en la primera escola privada d’arquitectura de Catalunya. En els seus inicis, des de l’equip fundador, es van plantejar dos objectius: assolir el model pedagògic lasal·lià i oferir una bona formació tècnica. “L’Escola planteja si els criteris esmentats són encara vigents i si cal afegir-ne d’altres, ja que el món presenta noves tendències i nous problemes als quals s’hauria de donar resposta”. Aquí, ha explicat Terradas, és on el pensament de La Salle-URL troba un vincle evident amb l’obra de l’Estudi Lacaton & Vassal: “Una arquitectura lògica que respon a les necessitats i estímuls del lloc, que dona resposta a la problemàtica del canvi climàtic; criteris de rigor a la construcció, criteris de sostenibilitat, criteris per millorar la vida de les persones, criteris de sentit comú i, entre d’altres, criteris d’economia”.

Terradas ha fet un repàs de la trajectòria professional de l’arquitecta i ha ressaltat que al centre dels seus projectes hi ha les persones: “Lacaton-Vassal pensen i imaginen una nova manera de fer més eficaç, més barata i, sobretot, més agradable per a les persones i per al paisatge”. En aquest sentit, i com a curiositat, el director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de La Salle-URL ha observat que les fotografies dels espais interiors de les obres de Lacaton & Vassal publicades a les revistes “han estat fetes en qualsevol moment de la vida de l’usuari i són fotografies normalment no preparades, on es veuen tot tipus d’objectes desordenats (joguets, bicicletes, sabates, mobles de tots els estils) i que per tant són fotografies que expliquen realment la vida de les persones, contràriament a les fotografies perfectament estudiades que quasi sempre il·lustren l’obra de qualsevol arquitecte”. La normalitat com a norma. “Unes expressen la vida, les altres únicament l’espai arquitectònic”, ha emfatitzat el director.

Després de donar les gràcies pel reconeixement, Anne Lacaton ha explicat en el seu discurs la importància de l’estada del matrimoni Lacaton-Vassal a Níger durant cinc anys. “Allà vam descobrir un altre món, una altra manera de pensar, una altra forma d’arquitectura, tan aliena a la que nosaltres havíem après, més directa, més propera a l’ús, al clima, més espontània. Vam descobrir què significa l’essencial, l’economia del gest i de la matèria, l’art i la creativitat del reciclatge, l’art de l’economia, l’art de la improvisació. Vam descobrir el significat de la paraula ‘habitar’ com el valor principal de l’arquitectura. Això va determinar la nostra evolució i va marcar de manera definitiva la nostra idea d’arquitectura i la nostra manera de treballar”. L’èxit de Lacaton és també el de Jean Philippe Vassal, el seu marit i company d’estudi, a qui ha volgut recordar: “Resulta impossible destriar tot el treball que hem fet o atribuir-lo a una única persona”.

Lacaton i Vassal van fer el seu primer projecte de casa, el 1992, la casa Latapie. “Estàvem molt engrescats i motivats perquè volíem fer una proposta molt millor que les cases estàndard i fabricar-ne una que fos ben generosa, d’una gran obertura i receptiva al clima natural circumdant, sense deixar-nos limitar ni desanimar del nostre objectiu per l’exigu pressupost que teníem per construir-la”, ha explicat. I, projecte rere projecte, aquelles mateixes conviccions i principis són els que els mouen avui i que ha concretat en 12 punts:

Habitar: “Més enllà de l’aspecte funcional, ‘habitar’ ens remet al plaer, a la generositat, a la llibertat d’ocupar un espai”.

Interior: “Construir l’espai des de dins, no des de fora, com una acció exterior i distanciada”.

Ús: “Oferir a l’habitant oportunitats de desplaçament, d’apropiació”.

Espai doble: “Construir el doble, tant d’espai programat com d’espai lliure, és a dir, el doble amb el mateix pressupost, genera altres llibertats i noves maneres de viure. Nosaltres volem construir en gran perquè es produeixi ‘alguna cosa’, per afavorir les relacions en el si dels espais”.

Lleugeresa: “Té a veure tant amb la manera d’instal·lar-se en un indret sense fer-lo malbé, amb l’economia del gest i de la matèria, com amb les delicades sensacions que hi percep l’habitant”.

Clima: “Fer servir els recursos naturals tant com es pugui. Es tracta d’espais climàtics, però també, i sobretot, d’espais d’ús, que dipositen la seva confiança en l’habitant implicant-lo a l’hora de gestionar el seu confort i de controlar el consum energètic amb gestos senzills”.

Estructura: “Sempre intentem fer servir la quantitat mínima de matèria possible per construir el màxim de metres cúbics i generar el màxim d’activitats imaginables”.

Elements existents: “Ens interessen molt les situacions existents per poder engrandir-les, prolongar-les, transformar-les i recrear a partir del que ja tenim. Ens neguem a veure els elements existents com un problema, com una restricció, sinó que els entenem com un valor que ens ve donat”.

Transformació: “La nostra actitud és: no enderrocar mai, no suprimir mai, sinó afegir sempre, transformar, reciclar. Transformar permet fer més i millor, costa menys, ho fas amb més atenció, més delicadesa i més inventiva”.

Suma: “Transformar el que trobem, i juxtaposar-hi espais nous o també reactivar espais públics propers… Sempre aplicant-hi una regla de la sostenibilitat: sempre ha de quedar millor després que abans”.

Economia: “L’economia és la clau. Aprofitar al màxim el pressupost perquè doni més de si. Ser sostenible vol dir gastar menys i millor. Per a nosaltres, l’economia com a vector de llibertat”.

Sostenibilitat: “Vol dir allargar la vida útil dels elements existents”.

Per tancar, el rector de la URL, Josep M. Garrell, ha destacat de Lacaton el valor del treball en equip i de la curiositat: “Llegint-la, i avui escoltant-la, pensava que moltes d’aquestes coses són aplicables a moltes altres disciplines professionals. Ens parlava d’una curiositat per les persones i per les coses que ha perdurat en el temps. També ens parlava del necessari entusiasme, d’una perspectiva positiva sobre el món, de la treballada capacitat d’admiració per trobar allò de positiu i de bonic que hi ha en totes les coses”. A més, ha decidit prendre una idea de Lacaton que ha considerat aplicable a moltes facetes de la vida i la societat:  “El moment històric, l’època actual, l’època que ens ha tocat viure no es pas gens fàcil. Potser és el moment en el que la consciència planetària és més gran que mai. Potser alguns se sentiran cridats a canviar d’hàbits, a emprendre accions. D’altres, potser pensaran que el repte és tan gran, que el seu petit gra de sorra servirà de ben poc. Una època en la que potser pocs, esperem que siguin pocs, la veuran massa complicada per obrir-se i inventar. L’Anne Lacaton ens esperona a passar a l’acció, i a una acció molt concreta, quan ens diu que creu que el seu paper (parlant dels arquitectes però que -insisteixo- veig aplicable a tots els camps professionals), el seu paper passa per continuar aportant perspectives, idees i ambicions socials, econòmiques, culturals i ecològiques, sense reserves. Tota una lliçó i un exemple a seguir!”.

D’altra banda, també ha elogiat l’expertesa de Terradas, el director de l’Escola d’Arquitectura de La Salle-URL i padrí de Lacaton. “Conec al director, al Dr. Terradas, a l’amic Robert, al que avui fa de padrí de la Dra. Lacaton, des de fa una pila d’anys. Si dic que és un referent de l’arquitectura segurament em quedaré curt, molt curt. El Robert és un mestre, un arquitecte que ha fet escola. Va ser el fundador d’aquesta escola d’arquitectura, una escola -permeti’m que ho digui així- d’autor. Una escola d’autor”, ha explicat.