Katy Rodríguez: «El somriure d’un nen o una nena no té preu»

  • 30 de septiembre de 2020
Imatge de la Katy Rodríguez a la porta de La Salle Horta

Parlem amb Katy Rodríguez, Cap de Secretaria i Administració de La Salle Horta. La Katy fa 27 anys que treballa a La Salle.

Què tal, com ha anat l’inici de curs?

Intens, però amb il·lusió de començar un nou i excepcional curs escolar. Tot un repte davant les mesures de seguretat  que hem de tenir en compte cada dia.

Amb tots els anys que portes a La Salle deus haver viscut un munt d’anècdotes i moments…. quin moment no oblidaràs mai?

Quan jo vaig entrar a l’escola La Salle Horta va ser per substituir al germà Isidre Cuberes (EPD) que estava a Secretaria. Un dia un nen va venir i em va dir … “Hola, al Senyor que estava aquí li dèiem Gmà. Isidre, a tu t’hem de dir Germana Katy?”. És una gran sort que La Salle Horta encara compti amb una Comunitat de Germans. La nostra és una escola centenària i els Germans són un gran testimoni per a tots els que formem part de la Comunitat Educativa.

I pel que fa a aquest últim any, com vas viure la situació del confinament i treballar a distància?

D’un dia per l’altre ens vam trobar que tancava l’escola i que havíem de preparar un ordinador amb el qual pogués continuar treballant des de casa. Vam haver de fer el desviament de trucades a un telèfon mòbil. La situació del moment va fer que moltes famílies necessitessin contactar amb nosaltres, de manera que per tal de poder donar-los resposta ens vam haver d’oblidar de la concepció de l’horari tradicional. Però ha valgut la pena i ens n’hem sortit. Som un gran equip. A nivell familiar també van ser moments difícils, ja que tinc familiars que treballen al món sanitari. Van ser moments difícils tant personals com pel desenvolupament de la meva feina.

Imagino que tornar a l’escola ha estat una gran alegria…

Sí, perquè  retrobar-me amb els companys i veure els nens i nenes i les famílies sempre és una alegria i en aquests moments encara més.

La millor part de la meva feina és el contacte amb les persones. El somriure d’un nen o una nena no té preu. Ara, tot i portar mascaretes, també puc veure la seva alegria i el seu somriure en la seva mirada.

Com afrontes aquest nou curs?

Amb compromís i dedicació. Però al mateix temps amb respecte davant una situació tan incerta com la que estem vivint. Tots hem de ser responsables i seguir les indicacions que ens vagin donant per tenir un bon curs.