Parlem amb Sònia Lozano, Tutoria de 6è i professora a l’ESO a La Salle Sant Celoni

Primer de tot, com estàs?

Estic molt bé, tant jo com la meva família, per sort. Som afortunats de poder estar a casa confinats. No ens obliguen a anar a treballar i, malgrat la situació, podem donar les gràcies a com la podem viure nosaltres.

Ets mestra d’ESO i de primària. Ens podries explicar una mica què estàs fent amb cada etapa i com t’organitzes per poder atendre a tots els alumnes?

A l’ESO preparo tasques perquè els alumnes les puguin fer online. Faig poques hores a l’ESO. També faig videoconferències per poder seguir mantenint el contacte.

A Primària la feina és diferent i més exhaustiva. Fem, en primer lloc, acompanyament emocional als nostres alumnes. Estem pendent d’ells en tot moment, responent els seus mails i a les seves preocupacions. Fem videoconferències amb ells un mínim de tres cops per setmana, una correspon a tutoria i les altres dues representa que són per parlar de les tasques que els posem durant la setmana, però en realitat principalment parlem de com es troben, com se senten i busquem que ens expliquin el que vulguin.

Per poder atendre als alumnes m’organitzo com puc. Cada matí em connecto per mirar si els meus alumnes tenen dubtes. Al llarg del dia vaig consultant el mail i a les nits és el moment de corregir tasques i fer feedback, de preparar materials, planificar, etc.

A casa sou dos mestres i teniu fills petits. Com us organitzeu per treballar i atendre els fills i ajudar-los amb les tasques que reben del centre?

Costa molt planificar-se però tenim la sort d’estar els dos a casa i això ho hem d’agrair. Bàsicament intentem intercanviar-nos. Quan un té videoconferència, l’altre intenta estar pendent dels nens i a la inversa. A vegades treballem en espais on els nens estan ocupats o dormen.

També intentem que comencin a fer coses sols. El gran, que té 7 anys, ja ho fa pràcticament tot sol, només cal que ell vegi que l’acompanyem però intentem reforçar la seva autonomia. Amb la petita costa més i hem d’estar amb ella al 100%. Hi ha activitats que les fan tots dos junts (tot el que són manualitats fem que tots dos intervinguin i així és més senzill).

Com encares aquest tercer trimestre?

L’encaro igual que vaig acabar el segon trimestre. Aprenent un munt, buscant la forma d’adaptar-nos a la situació i que, sobretot, els nens i nenes ens notin al seu costat (tant els alumnes com els meus fills). Busquem la forma de crear materials que els motivin, que tinguin ganes d’investigar i d’aprendre mentre ells mateixos creixen com a persones. Personalment, m’agrada molt veure’ls.

Actualment treballem seguint un eix que a les mestres de 6è ens motiva molt. Ens agrada la temàtica i això fa que ens agradi buscar materials i formes de treballar noves que fins ara no havíem fet servir.

Estem fent un màster accelerat en Sallenet i noves tecnologies. I a mi, personalment, m’encanta tot el que estic aprenent.

Intento trobar el costat positiu de les coses, tot i que aquesta situació m’ha superat en molts moments. Sé que aquest ha estat un punt d’inflexió en la meva forma de fer classe. Segurament quan tornem hauran canviat un munt de coses.

Diuen que de totes les situacions se n’aprèn alguna cosa. Què has après tu?

Sempre, de tot, se n’aprèn. He après que la vida és molt més efímera del que ens crèiem. Per tant, a valorar cada moment (els bons que sempre els valorava, però també els dolents). He après a celebrar qualsevol cosa (la primera setmana de confinament, el dia del no aniversari, el primer mes d’estar confinats, les primeres flors de la primavera, sentir els ocells, però també els moments en que necessito calma, necessito respirar perquè m’angoixo, etc.).

He après a no atabalar-me, a valorar que si una cosa no es pot fer avui, doncs es farà demà, o un altre dia o, fins i tot, potser no es farà.

També he après a perdre la vergonya. La primera setmana de confinament vam preparar vídeos pels nens i nenes de la classe fent molt el pallasso. Segurament, abans no ho hagués fet mai. Però ara, crec que fins i tot m’agrada!

He après que la vida en família és meravellosa i que els nens i nenes ens estan donant una lliçó increïble. M’encanta compartir moments amb els meus fills i, tot i que a vegades em treuen de polleguera, no ho canviaria per res del món.

I he après que tenim nous herois i heroïnes socialment. I que, d’aquesta, ens en sortirem com a poble, des de la base. No podem esperar que els de dalt ens treguin d’aquí. S’ha despertat a nivell social un moviment de solidaritat i voluntariat brutal que no podem deixar escapar.

I tot i que no ho he après, crec que tots i totes hem après que no podem continuar vivint com vivíem. Que n’hem de treure un aprenentatge a totes les coses que ens passen i que, en aquests moments, el món ens està passant factura. Cal un canvi de model de vida, econòmic principalment. A veure si ens en sortim també en aquest sentit.