Jordi Jover: «Ser Director de la Xarxa ha estat la culminació del meu procés vital a La Salle»

  • 30 de junio de 2022
Jordi Jover: Director de la Xarxa d’Obres Educatives de La Salle Catalunya

El pròxim 31 d’agost finalitza el mandat de Jordi Jover com a Director de la Xarxa d’Obres Educatives de La Salle Catalunya. Després d’aquests 9 anys al capdavant de la Institució, parlem amb ell per saber quin balanç en fa.

Què tal com estàs?

Molt bé, acabant una etapa…

Has estat 9 anys al capdavant de la Xarxa d’Obres Educatives de La Salle Catalunya, quin balanç en fas?

Evidentment, no pot ser res més que positiu. En el seu moment, quan se’m va demanar assumir aquest servei estava als Serveis Centrals en un procés intern de coneixement de les escoles i em va semblar que també era una deferència que m’ho diguessin.

He estat molt content, fins i tot, ho dic sovint, feliç de poder fer aquesta tasca de servei. Sempre ho he vist com un servei a les escoles, a La Salle i, sobretot, per poder atendre a les persones dels diversos centres. Al final, penso que la figura del Director de la Xarxa és d’acompanyar, donar suport i estar en els moments que pertoca en cada lloc.

Què t’ha aportat professionalment aquesta tasca?

En l’àmbit professional, tot i que ho he fet en un moment final de la vida laboral, sobretot el tema més relacional. Poder tenir i assumir les habilitats comunicatives i socials, que no tots naixem fent-ho molt bé.

M’ha servit molt poder saber, en el seu moment, tenir mà esquerra, mà dreta, també saber callar, saber expressar amb respecte a les persones els seus punts diferents… saber dir que no, que això no és fàcil, i si es pot acompanyar i dir que sí, jo crec que sempre és d’agrair. Un creixement personal amb la capacitació de poder relacionar-se amb les persones.

I personalment?

Una certa culminació del meu procés vital a La Salle. Sóc alumne, antic alumne, amb molta intervenció en l’àmbit social i en l’àmbit de laboral vaig estar molts anys acompanyant els centres. Amb molta satisfacció que la Institució que m’estimo és on he desenvolupat la vida professional i em sento bé.

Explica’ns una de les coses que has fet al llarg d’aquests 9 anys que et faci estar satisfet.

Poder estar present a les escoles amb el desenvolupament normal, amb la visita de la rutina, poder parlar amb l’Equip Directiu, professorat… això a mi, personalment, m’agrada, em reconforta. A vegades també vol dir donar la cara de coses que no t’agraden. El que és l’escola, la Xarxa i les persones a mi em satisfà molt tot aquest àmbit relacional.
També em satisfà poder dir que en data del meu tancament de l’etapa professional de la Direcció de la Xarxa, les escoles continuen endavant, amb força i amb molts reptes, tot i les dificultats que tenim ara.

I una de les coses que t’hagués agradat fer i no has pogut complir?

N’hi ha moltíssimes. Jo sóc de seient inquiet i m’hauria agradat poder posicionar les escoles millor. Tenir escoles de qualitat, pel que fa al projecte, a les persones i l’atenció a l’alumnat, també vol dir comptar amb espais adequats. Per mi una assignatura una mica pendent és no haver aconseguit massa que els espais actuals d’algunes escoles siguin el prou moderns, adequats o innovadors a la realitat actual.

També evidentment, la meva insatisfacció permanent en l’àmbit de l’acció social. Crec que La Salle hauria de posicionar-se millor i hauríem de tenir alguns serveis més dedicats als que el Fundador en el seu moment deia d’atendre, sobretot les persones més necessitades.

Passes el relleu al Pere Vivancos, quin consell li has donat, més enllà de tota la feina que li has passat?

En aquest temps com diem amb el Pere anem obrint i tancant carpetes d’informació, bàsicament… Crec que el més adequat que havia de dir-li és que sàpiga escoltar, que hi hagi una reflexió i que després hi hagi l’actuació que cregui convenient amb l’equip. Però, ara mateix, és escoltar molt, veure i, posteriorment, en la mesura del possible, actuar.

Vas a la Fundació Comtal, on formes part de l’Equip Motor que la va fundar, és una bona manera d’acabar la teva vida laboral?

El procés final el veig amb il·lusió, amb menys forces de les que voldria, perquè l’edat no és el mateix, però plenament satisfet de poder acabar aquesta etapa, que no serà molt llarga. Fa uns dies ja em presentaven «vindrà al 100%» i un deia «no. No vindrà al 100%, serà al 130%», tant de bo pugui fer-ho això.

A mi m’il·lusiona, jo sóc del barri del Casc Antic i des de La Salle, en aquest cas la Fundació Comtal, poder donar aquesta opció de servei, evidentment, em satisfà molt. Segur que hi hauria moltes coses que podria fer, però estic content de poder fer el que faré.

Quins objectius et proposes ara amb la Fundació Comtal?

La Fundació va néixer com un projecte de voluntariat i va créixer molt amb la complexitat que això comporta. Ara mateix té 50 treballadors i desenvolupa 9 programes, per tant, no és una entitat petita.
Arran de la pandèmia també hi ha hagut coses que s’han hagut de frenar. Penso que, ara mateix, les prioritats de la Fundació són tot el tema de poder atendre els joves extutelats, que no tenen un projecte de vida perquè no hi ha habitatge. Poder tenir el màxim possible d’allotjaments crec que en aquest procés temporal és una possibilitat.
L’altre és un punt que ja fa temps que fem, que és l’escola de Segones Oportunitats. És un programa que intenta recuperar, animar a joves que per fracàs escolar o abandonament escolar estan en una situació precària i molt fràgil.

Altres somnis també serien no tant de creixement, però sí d’espais, com sempre… Els espais és el gran problema de la Fundació, el fet de tenir un espai adequat… ho anirem treballant, no sé si hi arribaré, segurament que no… tot i això anirem obrint camins. Per tant, els objectius són els joves, l’allotjament i donar-los noves oportunitats.

Acaba la frase… «Per mi La Salle és…»

La meva vida. És el lloc on em sento bé, hi he estat molt feliç i penso que ens hem alimentat mútuament.