Una fòbia és la por a tenir por, una por desmesurada i irracional, en aquest cas, la “Fòbia Social” és la por a trobar-se en una situació social o d’interacció amb altres persones. Aquesta por pot consistir a passar vergonya a no ser acceptat pels altres, ja que tenen una tendència a creure que tothom els mira i parla d’ells de forma negativa, i això els afecta donat que pels infants i especialment els joves, l’opinió dels altres, és molt important.

Aquesta fòbia és un dels problemes psicològics més habituals en l’adolescència, i és per això que convé tractar-la de forma adequada per tal que no tingui conseqüències greus més endavant. Des de La Salle Bonanova, ens donen una sèrie de consells per ajudar a superar la fòbia social tant pels més menuts com pels adolescents.

Normalment, la fòbia social se sol detectar per primera vegada quan els nens/es pateixen enrabiades, ploren, s’aferren, es bloquegen o es neguen a parlar en situacions socials. Això, els pot portar a negar-se a anar a l’escola o a esdeveniments socials.

En adolescents se sol detectar quan es preocupen excessivament abans d’anar a un esdeveniment social o es preparen en excés abans d’una presentació de classe, així com quan tenen dificultats en integrar-se dins d’un grup d’amics i en conseqüència, s’aïllen.

A banda dels símptomes esmentats, també pot haver:

Dificultat per concentrar-se
Dolors estomacals
Trastorn de la son
Pèrdua de gana
Por a separar-se dels pares
Tensió muscular
Envermelliment

Les tècniques de dessensibilització sistemàtica ajuden a fer que de forma progressiva els joves aprenguin a afrontar aquestes situacions millorant la seva autoestima. Són tècniques que consisteixen a fer un escalat de petits objectius diaris, amb l’ajut dels psicòlegs perquè cada dia el jove tingui una experiència positiva a nivell social i a poc a poc vagi recuperant la seva seguretat i el contacte social.

En l’àmbit familiar podem donar suport amb aquestes conductes:

No minimitzar aquestes situacions.
No comparar amb amics o germans.
Tenir temps per ells, escoltar-los.
Respectar el seu ritme. No pressionar.
Ser conscient que ser tímid té coses molt bones: són observadors, prudents i reflexius…
Valorar quins són els seus punts forts, allò que els fa únics.
Acceptar els fills tal com són i ajudar-los a treure el millor que tenen.
Donar opcions de grups socials diferents, apuntant-lo a activitats extraescolars també fora de l’entorn escolar perquè tingui més opcions.

Afrontar progressivament les situacions socials

És important estar alerta quan s’observen símptomes que puguin derivar a l’ansietat social, i que es posi en coneixement dels professionals de l’escola i amb psicòlegs experts, per tal d’ajudar als nostres fills/es a afrontar-ho i revertir la situació.

Afrontar-ho d’una manera progressiva farà que, a poc a poc, vagi agafant confiança amb ell/a mateix i estigui més obert/a a encarar nous escenaris socials.