Parlem amb el Germà Josep Canal, Visitador Auxiliar del Districte Arlep

Què tal, Germà, com vius aquest moment?

“Com un de tants”, com tanta gent que viu el confinament, prenent totes les precaucions necessàries (a voltes en excés, a voltes “abaixant la guàrdia”); preocupat quan saps de gent propera que està contagiada, malalta o que pateix la pèrdua d’una persona estimada, veient amb preocupació com la pandèmia a més d’emergència sanitària ha creat també una emergència social i econòmica, buscant maneres de col·laborar…

I amb tot això també he intentat cercar moments per a fer silenci i deixar que passi pel cor, per la reflexió i la pregària. Moltes situacions i molts noms propis en aquests moments.

Agraint i donant gràcies a Déu per l’esforç dels educadors i educadores per poder seguir amb la seva tasca docent amb “normalitat”; (Tot el professorat de la Xarxa de Centres) agraint els gestos de solidaritat i esperança dels professionals i voluntaris que dediquen el seu temps per acompanyar infants i joves més enllà de l’escola, (Joves La Salle i F. Comtal) agrair el gest de famílies i comunitats que acullen a joves sota el mateix sostre (Espurnes d’Emmaús, llars de la F. Comtal)

I no oblidar el sector sanitari, sector que treballa de manera molt tensionada i en qui tenim posada moltes esperances.

És en aquests moments quan molta gent, com deia el director d’una escola, “sap donar el millor d’un mateix, i posen en joc els talents que van rebre”.

Com l’han viscut les Comunitats de Germans del Sector?

Els Germans que estan a l’escola, com tot el personal docent, fent les seves classes, a voltes presencialment, a voltes “on line” si la seva classe estava confinada, … Resumint, acompanyant els seus alumnes. Els Germans grans els ha costa una mica, persones que han viscut, millor dit, que viuen amb intensitat l’escola haver de canviar els seus hàbits no ha estat fàcil, els ha costat no poder estar presents en la vida escolar: entrades, classes de reforç, fer fotocòpies, voluntariat en obres socioeducatives, bancs d’aliments i altres serveis que feien.

L’escola ha estat la nostra vida, i aquest “confinament” en els locals comunitaris no ha estat fàcil. Però amb tot han procurat, cercar maneres per poder seguir de prop la vida del respectiu centre educatiu: en un centre, quan l’escola ja és buida un germà revisa i omple tots els dipòsits de gel hidroalcohòlic; un altre germà, durant l’Advent, dia a dia, a mode de calendari d’Advent, ha convidat a tot el professorat del seu centre a llegir un fragment de l’encíclica “Fratelli Tutti” del Papa Francesc; (una bona manera d’apropar aquest document al professorat) Altres de manera presencial o virtual ha participat de la catequesi parroquial, i molts altres exemples.

A poc a poc, i sense que importi l’edat molts Germans ja saben fer anar el Teams, el Meet, el Zoom o qualsevol altre. Algun d’ells podria fer tota una cronologia des de les cartes escrites amb ploma a les videoconferències, passant pel fax i els mails. No importa l’edat, tots ens hem sabut adaptar als nous reptes.

I tu com a Visitador? Ha afectat molt la pandèmia a la teva tasca?

Doncs he procurat fer la mateixa feina, però en “format més breu”, he pogut visitar les comunitats, parlar amb tots els Germans, Associats/des, les direccions dels centres… amb un format més breu, mantenint les distàncies, mascaretes, sales ventilades….. En temps de certa normalitat mirava de compartir un parell o tres de dies amb cada comunitat de Germans, ara he fet les visites de maneres molt més breu… i com tothom, moltes, moltes reunions i trobades per videoconferència.

En moltes d’aquestes entrevistes he constatat que la gent té ganes de parlar cara a cara, d’expressar-se amb una persona que no sigui del seu nucli, de la seva bombolla. També en altres persones, he vist que el temps de confinament els ha portat a llegir més, a tenir més estones de silenci i quan comuniquen, expressen d’una manera més profunda els seus sentiments, emocions, pensament, creences.

I en altres persones també escoltar i compartir el dol per la pèrdua d’una persona estimada.

Digue’ns un desig per aquest 2021?

El desig fàcil és dir: Salut i vacunes per a tothom… i de debò, crec que és quelcom que molts anhelem… però també penso: sortirem amb alguna cosa apresa? Es diu molt que aprendrem molt… però la persona humana és el que és, som com som, i quan les estadístiques de contagis baixen es tornen a veure aglomeracions, concentracions… Crec que fàcilment tornarem al món del consumisme, de la recerca de benestar i comoditats…. Des del món de l’educació ara tenim un nou repte, descobrir i potenciar els valors que aquesta pandèmia ens demana que treballem per a fer un món més sostenible, més just, més solidari, on puguem aprendre que de la responsabilitat d’un, tothom surt guanyant. Aquest és el meu desig, no tan sols descobrir el que hem d’aprendre, sinó com podem acompanyar, des de l’educació, al fet que cada jove ho descobreixi.

I deixeu-me acabar amb un desig que va escriure el mateix S. Joan de la Salle pel dia de Nadal: “Cal néixer a la vida espiritual, sense res, nu del tot” (MF 86,1.2)

Potser aquests moments que estem vivint ens vulguin expressar que amb més senzillesa i sense tantes coses, la nostra vida interior podrà créixer. BON NADAL