Dia agitat, revoltós, una mica nerviós el viscut aquest dijous a la IV AMEL del Districte.
Votar i votar i tornar a votar. Tant votar ens ha fet, de vegades, botar i rebotar.
Ha estat un dia decisiu a la marxa de l’Assemblea. Fins ara teníem papers en esborrany, idees i diàlegs de bon rotllo… I, ja sabem, tot entra a les escurabutxaques del que és provisional. Avui ha tocat esmolar els llapis i posar concreció a les paraules que perfilaran l’horitzó per als propers anys de la nostra missió lasal·liana. És hora, doncs, de mesurar bé l’alçada dels somnis infinits. Però també d’ajustar-los a les possibilitats reals dels nostres límits. No sempre és fàcil trobar l’equilibri.
Per a aquest treball és bo, primer, tancar els ulls, mirar cap a dins per veure millor el que és fora. Aturar els ulls en Jesús per veure la realitat amb ulls nous. És el primer moment del dia: pregària, preparada pel Sector de Catalunya, amb pregunta encertada: “cap on mirem per visualitzar els nostres horitzons?”. És el trampolí per afrontar els reptes del dia sense por.
Des d’aquí ens llancem a fer front a la feina que tenim a l’agenda. El que hem dit: cal revisar tot el que s’ha fet ben bé els dies previs per fixar, a través de la decisió magna de l’Assemblea, el que volem que quedi com a horitzó per al camí de la missió lasal·liana.

Successió esgotadora de 35 votacions després de les corresponents presentacions, aclariments, diàlegs i contrastos d’opinions. Ajustaments, correccions, esmenes, protocols de reglament… Queden aprovats els treballs dels sis grups!! Per a uns, l’aprovació ha estat propera a la unanimitat. Però també hi ha hagut votacions “pels cabells”. I és que en aquesta Assemblea, complexa i plural, hi conviuen diferents versions del carisma lasalià. Bell arc de Sant Martí d’unitat en la diversitat.
Al final, gairebé sense voler, hem quedat citats al lloc de trobada on conflueixen els que prefereixen els camins arriscats i els que conviden a la prudència de les senderes ja traçades per la tradició. Hem comptat amb bons conductors per arribar a aquests llocs. Però, sobretot, amb la generositat i l’esperit fratern de totes i tots.
Encara hem robat hores a l’horari per descansar abans del taller previ al sopar. La Coordinadora de les Obres Socioeducatives ens ha convidat a un passeig entre contemplatiu i avaluador de les obres lasal·lianes noves que han nascut entre nosaltres amb el sabor màgic i fort del que és vell. Sort que hem comptat amb guies experts: els nens i nenes acollits i acompanyats, aquí mateix, a Llíria. Veient els seus educadors m’he recordat del que deia el nostre Fundador: el bon educador sap conjugar fermesa i tendresa.
Ja es veu el final. Serà demà. Queda l’aventura de tornar a Galilea per donar vida al que deixem escrit als papers.