Vallverdú: “Ja imaginava com celebraria la graduació i l’acabament de la selectivitat”

  • 29 d'abril de 2020

Parlem amb Humbert Vallverdú, alumne de 2n de Batxillerat de La Salle Tarragona

Què tal, com estàs?

De moment bé, tant de salut com d’ànims. Tot i això, estic cansat d’estar a casa i ja tinc ganes de tornar a la normalitat.

Et trobes en un curs que podríem dir que és el més important o dels més determinants de la teva vida, com encares aquesta nova situació?

Intentant aprofitar el temps al màxim i mantenint l’horari d’abans del confinament, tot i que hi ha dies en què costa més. El fet de continuar tenint classes (online) ajuda a tenir una rutina a seguir.

T’esperaves acabar 2n de Batxillerat d’aquesta manera?

No, ni m’havia passat pel cap. De fet, ja imaginava com celebraria la graduació i l’acabament de la selectivitat. En canvi ara, no sé ni com acabarà el curs.

Creus que t’afectarà per les PAU i per entrar a la Universitat?

Si sóc sincer, no ho sé, ja que, que s’hagin ajornat les dates de la selectivitat ens pot beneficiar i perjudicar alhora. Ho dic perquè tindrem més temps per repassar però portarem el temari menys “fresc”.

En referència a la universitat, espero que al setembre ja comenci a estar tot més calmat i puguem començar el curs amb la major normalitat possible.

Quina carrera vols fer?

Espero poder entrar a medicina, ja que és una carrera que des de sempre m’ha apassionat.

Com valores el fet d’estudiar a distància aquest 3r trimestre?

Ho valoro positivament, a més, penso que és l’única forma que s’adequa força bé al que seria una classe normal. Tot i que es nota la diferència que hi ha amb una classe presencial.

Durant aquests dies s’està parlant molt dels nens i nenes petits, però, i els adolescents com porteu això d’estar tancats a casa i no veure els amics i amigues?

És el que més està costant, ja que, hem passat de veure’ns cada dia al col·legi a tan sols veure’ns a través d’una pantalla.

Diuen que de totes les situacions se n’aprèn alguna cosa. Què n’has après tu?

He après a valorar de veritat tot allò que en el nostre dia a dia donem per descomptat, com per exemple sortir al carrer o veure als nostres amics i familiars.