Parlem amb Maria Cruset Moragues, alumna de 2n de Batxillerat de La Salle Reus.

Què tal, com estàs?
Ara mateix l’única cosa que podem demanar és tenir salut, i puc dir que la tinc. És un moment una mica confús i estrany, impredictible podríem dir. No sabem com evolucionarà res i el futur, ara més que mai, és incert. Però un cop s’accepta la situació i no dones tants tombs al tema acabes trobant la manera de sentir-te a gust dins del possible.

T’esperaves acabar 2n de Batxillerat d’aquesta manera?
El fet que una pandèmia mundial et reestructuri l’any és quelcom que pocs s’imaginen. La veritat és que molts dels esdeveniments que estàvem esperant amb molta il·lusió com la graduació no es podran celebrar i tampoc podrem retornar a les aules en les quals tants anys hem estat per acomiadar-nos com és degut. Tots els alumnes que aquest 2020 estàvem acabant l’institut hem hagut de tancar una etapa de la nostra vida abans d’hora, sense cap mena de preavís i sense estar realment preparats per fer-ho. Des que estava a Primària m’imaginava com seria la nostra graduació, una nit plena d’emocions i l’acomiadament d’una etapa, que per molts va començar amb tan sols 3 anys. Però després d’estar somiant durant anys en aquest moment veus com en unes setmanes s’esvaeix, i no pots fer res. Aquest només és un exemple de tot el que ens hem perdut, però hi ha gent que ha perdut més que un simple moment.

Creus que t’afectarà per les PAU i per entrar a la Universitat?
De tot se’n pot extreure alguna cosa positiva i el fet de quedar-me a casa durant aquest tercer trimestre ha fet que no tingués tanta pressió damunt i m’ha afavorit en el meu rendiment acadèmic. Personalment, crec que el fet de fer les PAU el juliol és un factor que juga en contra nostra, per dos motius: la calor i el fet que un cop acabat el curs hi hagi gairebé dos mesos d’impàs. Però alhora s’han flexibilitzat les proves per tal de fer-les més accessibles per tothom i tenir on poder escollir pot fer-les inclús més fàcils pels qui vagin ben preparats. D’altra banda, per la meva carrera en particular no necessito una nota molt elevada, podríem dir que pel que estava més preocupada era pel batxillerat en si, i un cop acabat veig que només em queden uns exàmens competencials pels quals tinc temps per preparar-me.

Quina carrera vols fer?
L’any que ve m’agradaria poder cursar el grau d’Enginyeria en Tecnologies Industrials a la UPC.

Com valores el fet d’estudiar a distància aquest 3r trimestre?
La veritat és que fent una valoració en general he de dir que se m’ha fet molt amè, ja que des del primer moment els professors ens van mantenir en contacte amb nosaltres i van canviar la metodologia de les classes ràpidament perquè poguéssim continuar avançant amb el temari. També cal dir que les classes virtuals es fan molt més pesades que les presencials perquè no tens una interacció directa amb el professor i els alumnes, sobretot al principi em sentia molt estranya pel fet d’haver d’escriure correus als professors i no poder anar a buscar-los allà on fossin per resoldre els meus dubtes. Però amb la col·laboració de tots hem aconseguit acabar aquest últim trimestre d’una manera molt satisfactòria, i alhora surrealista.

Diuen que de totes les situacions se n’aprèn alguna cosa. Què n’has après tu?
El fet de sortir de la rutina i quedar-me a casa sense mantenir contacte directe amb ningú més que els meus pares, et dona temps per pensar i reflexionar sobre gairebé tot el que t’envolta. M’he plantejat moltíssimes qüestions en els darrers mesos i un munt de pensaments diferents m’han vingut a la ment i m’han ajudat a canviar la meva visió sobre el món d’una manera dràstica. En una societat materialista i globalitzada no estàvem acostumats a donar importància al que veritablement val la pena. I és que una simple abraçada, sortir a sopar i estar asseguts hores a una terrassa o poder sortir amb total llibertat allà on vols són coses que jo no valorava prou. I és que va arribar un punt en què només volia poder tornar a l’escola, per poder compartir amb algú el recorregut de la classe al lavabo, perquè un professor ens demanés que calléssim o per estar rient per qualsevol cosa amb els meus amics durant el descans entre classe i classe. També ha sigut una etapa de creixement personal en la qual ho veus tot molt més clar, he après a relativitzar tot el que m’ha passat, i a no donar importància a allò que no la té, a passar pàgina quan és necessari i a enfocar la meva vida i projectar el meu futur en tot allò que veritablement em fa feliç.