Els passats 20, 21 i 22 de gener va tenir lloc un congrés sobre Cultura Vocacional a la Casa Generalícia de Roma. Una trobada que es va innovar el curs passat a Nairobi, a raó de la reflexió i de la voluntat de potenciar la cultura vocacional en l’itinerari lasal·lià. D’allà va sortir la idea de la creació d’aquest congrés i en els darrers mesos diversos equips han anat treballant per tal que es pugui portar a terme. A Roma ens vam reunir un grup de més de 40 persones vingudes d’arreu de la regió RELEM, de les quals 6 érem del districte ARLEP; triats de diferents orígens, procedències i ocupacions per afavorir la riquesa del grup participant. El congrés va durar tres dies, un temps que es va intentar aprofitar al màxim combinant xerrades, conferències, taula rodones, espais de treball i grups d’intercanvi. Òbviament tot relacionat amb el tema de la cultura vocacional. Tinguérem l’oportunitat de sentir germans del nostre districte com en Rafa Matas, en Jorge Sierra i en Paco Chiva. Vàrem disposar d’una tarda en la qual els diferents districtes van exposar “bones pràctiques” en relació aquest tema i poder gaudir i constatar de la diversitat dels nostres districtes. S’ alternaven les experiències d’associats i trobades de juvenils dels nostres sectors amb una taula on s’explicaven cromos sobre el nostre fundador i Jesucrist, per treballar-hi i si cal col·leccionar-ho amb els i les alumnes.
Penso que aquest és un dels tresors que et trobes sempre que viatges a Roma, una diversitat sens fi, i unes ganes de compartir i descobrir embriagadores. És difícil extreure una conclusió material del congrés. És obvi, que és un tema que com a institució ens preocupa i ens ocupa, i per tant cal que intentem buscar-li una forma d’explicar-ho i viure’l des del nostre temps. És evident que cal un canvi de paradigma que permeti combinar ser un ciutadà del segle XXI i mantenir el carisma lasal·lià. Crec que per sobre del que es va dir, i així ho comparteixen altres participants del nostre districte, està el símbol que representa aquest congrés de voler seguir caminant i descobrint com és viu la vocació d’una vida viscuda a través de les ensenyances de Jesús. Ser capaços de donar-li forma el nostre dia a dia, tant diferent del passat, de com viure-ho nosaltres per nosaltres mateixos i amb el nostre alumnat. Jo valoro molt positivament aquests esforços, ja que a través d’aquests espais de compartir i descoberta, carreguem piles, agafem perspectiva, i podem seguir obrint camí. Vàrem tornar a recordar el valor de la nostra feina, la nostra tasca d’educativa, sent més conscients de la responsabilitat dels nostres actes i de la influència que aquests tenen en el nostre projecte com educadors i de la importància que te l’acompanyament.
Per acabar deixeu que comparteixi amb vosaltres una petita anècdota. És comú en viatges com aquest que un dels nostres companys faci broma tot dient que anem a passar unes petites vacances. Doncs he de confessar que per coses del destí i un petit error tècnic de qui compra el bitllet, la frase fou certa per a mi.. Ja que en la compra de bitllets va haver-hi un petit error, i vaig acabar sortint 24 hores més tard, la qual cosa em va permetre poder gaudir de Roma, una ciutat esplèndida, durant un breu un període de temps. Però el què vaig fer ja és cosa d’un altre article.
ERNEST CASAPONSA
