La cap d’Estudis de Primària de La Salle Torreforta, Abigaïl Margelí, explica l’experiència del centre amb els Snappets
Dijous 12 de març, al migdia, en un tres i no res, tot va canviar. De cop i volta, en una hora, vam saber que els nens no tornarien a l’escola. I tot això, sense conèixer si marxaven per una setmana, un mes o un trimestre.
Què havíem de fer? A les 3 tornaven a entrar els alumnes i havíem de decidir què faríem i com ho explicaríem.
Vam decidir que els alumnes agafessin alguns dels llibres i materials, per si de cas, i ens acomiadàvem sense saber què ens reservava el futur.
Com totes les escoles, ens vam haver d’organitzar en un cap de setmana i decidir com continuàvem fent la nostra feina amb els alumnes a casa. Ens vam adaptar amb fotocòpies, pdf, webs, links, vídeos, pàgines dels materials que havien pres i tot allò que ens venia al cap…
Però entre totes les incerteses, constatàvem que les famílies rebien força materials, que a alguns els hi era complicat imprimir-los, o d’altres que per raons diverses els hi costava aconseguir-los. Mil situacions diferents que anàvem resolent individualment i de la millor manera possible.
Malgrat tot, veiem que ens faltava alguna cosa. Alguna cosa que aglutinés i fes les tasques més homogènies. Un instrument que permetés que la difícil situació que vivíem es percebés millor entre pares, alumnes i professors.
Cada vegada es feia més evident que necessitàvem portar el control de les tasques, veure l’assoliment dels alumnes i conèixer si estaven motivats i, a la vegada, que als pares no els hi suposés un treball addicional massa gran. I tot això, a més a més, a distància.
Va ser així que va entrar en escena els Snappets. De fet, ja feia quatre anys que a l’escola havíem provat aquesta eina, però segurament llavors no era el moment. La suma de la necessitat de transformar digitalment a tot el claustre, els nens, els pares i les instal.lacions a la vegada, ens va fer optar per continuar amb les eines que teníem. Eines, que en aquell llunyà 2016 ens semblaven més que vàlides, bones, atraients i tot el que us pugueu imaginar.
Però ara, amb l’arribada sobtada d’aquesta nova situació, tot havia canviat: context diferent, contacte diferent amb els alumnes i necessitats diferents.
En una setmana, ens vam convertir de cop i volta, tot el professorat, en tècnics informàtics. Sabíem fer videoconferències, zipar i desenzipar documents, adjuntar arxius, muntar presentacions de ppt, fer vídeos molons i penjar-los a youtube, descobrir els secrets de Sallenet, instal·lar i desinstal·lar aplicacions a dojo. Sabíem fer de tot, i tots!!
Aquesta va ser la realitat que ens va fer donar el pas definitiu. I així vam decidir utilitzar Snappet, entrant-hi tots els cursos de primària. Això si, ni en tots els cursos de la mateixa manera, ni en la mateixa intensitat, ni per substituir tot el que es feia.
Què hem vist des que ho vam dur a la pràctica? Com ho hem viscut? Què ens han dit les famílies i els alumnes?
Snappet ens ha ajudat a que els alumnes estiguin més centrats i, tot sigui dit de passada, les famílies també. L’eina ens ha permès que els alumnes aprenguin seguint les seves necessitats. Cadascú a la seva velocitat i al seu nivell. Concentrant en una sola eina el que es podria considerar com a seminari.
En conclusió, hem vist que les famílies han respost molt positivament, els alumnes s’han motivat i l’escola ha assolit els que s’havia proposat.
Evidentment, sempre hi ha matisos: veure si realment l’eina és útil al primer curs de primària, o no, o si realment s’han de treballar totes les llengües i les matemàtiques en l’aplicació, etc. Però potser tot això ja ho explicarem un altre dia…
