Esteve Carreras: “Em sento molt afortunat de fer una feina que és molt agraïda i que et retorna molt més a nivell personal”

  • 30 de setembre de 2022
Esteve Carreras, conserge de La Salle Girona

Parlem amb Esteve Carreras Trias, conserge de La Salle Girona des de fa 25 anys.

Hola, què tal, com estàs?

Il·lusionat de començar un nou curs amb normalitat i sense restriccions per la Covid.

Aquest any comences la prejubilació, com es presenta el curs?

Molt content d’haver-me pogut acollir a la prejubilació i amb ganes de continuar treballant per l’escola.

Després de tants anys fent les tasques de conserge, quin balanç fas?

Un balanç molt positiu i enriquidor. He conegut i m’he relacionat amb molta gent; fins i tot amb alumnat que a hores d’ara ja són pares i mares de família i porten els seus fills i filles a l’escola. A nivell de vivència personal és molt enriquidor veure com creixen els alumnes. Arriben a La Salle Girona a primer d’ESO i van evolucionant i madurant fins que arriben a la postobligatòria (bé sigui batxillerat o Cicles). Acaben el darrer curs amb la seva graduació i fan una carrera universitària, però sempre retornen a l’escola i entren per saludar. Això és fantàstic i t’omple com a persona.

Què és el que més t’ha agradat de la teva feina?

En la meva vida laboral n’he fet unes quantes de feines, però sens dubte fent de conserge a La Salle el que més valoro és el tracte humà! És per això que em sento afortunat de fer una feina que és molt agraïda i que et retorna molt més a nivell personal.

Aquest curs encara estaràs pel centre, però quan et jubilis, què creus que és el que més trobaràs a faltar?

Estar amb el jovent i ajudar-los en el dia a dia, amb els seus problemes i preocupacions. I és clar, la rutina de venir cada dia i veure les cares de les persones: el professorat, l’alumnat, les famílies…

En clau personal:

– Un poble: El meu, Salt

Una ciutat: Girona m’enamora

Un llibre: Qualsevol d’en Dan Brow. El Codi Da Vinci em va enganxar molt.

Una pel·lícula: Uff… Fa temps que no vaig al cinema. Potser… em va agradar molt la versió cinematogràfica de “Los soldados de Salamina”

Un menjar: Els canelons. Ja des de petit m’agradaven molt els que feia la meva àvia!!

En el meu temps lliure el que més m’agrada fer és…. Fer d’avi. Tinc tres néts que són encara petits i estan en una edat que necessiten molt dels avis. I jo també gaudiré moltíssim estant amb ells.